Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz, mestra suïssa, nascuda a Zuric l’any 1913, amb només vint-i-quatre anys, era voluntària de l’Associació d’Ajuda als Nens de la Guerra i es va desplaçar a l’Estat espanyol l’any 1937 per a portar a terme tasques d’ajuda humanitària. Amb altres companys de l’Associació, va organitzar uns menjadors socials per a nens a València i a Madrid, i també un servei d’evacuació infantil.

Amb la caiguda de la República va quedar immersa dins l’onada d’exiliats que fugien cap a França. On va crear una maternitat a fi d’assistir les dones embarassades recloses als camps de concentració, en un primer edifici que es va quedar petit deseguida, i va poder aconseguir ubicar-la en un palauet semi-abandonat a les afores d’Elna. Era un edifici que ja tenia al cap dons el veia quan anava al mercat, es trobava isolat enmig dels camps de conreu, envoltat d’arbres fruiters, tenia una cúpula de vidre al capdamunt de la teulada amb grans finestrals que feien que hi entrés molta llum. Com recorda la mateixa Elisabeth Eidenbenz “era una casa bellíssima perfecta per a la maternitat que jo havia pensat”. Va aconseguir els recursos econòmics suficients per a rehabilitar-la. Un cop acabades les obres el desembre del 1939 entraven les primers vuit dones embarassades provinents de barracots d’Argelers i Sant Cebrià, venien de passar moltes penúries, molt fred, gana. A la casa no hi havia luxes, les cadires i els bancs eren simples; els llits, plegables; les taules tant servien per a menjar, com per a plegar la roba, com per a planxar, com per a canviar els bolquers als nadons… “No podia imaginar cap altre lloc millor per a portar el meu fill al món”, va dir la Remei (una d’aquelles vuit dones).

La sala de naixements era una petita habitació blanca amb un llit, una taula, un lavabo i un armari pels utensilis de la llevadora. Les habitacions de la segona planta, amb els llits per les futures mares es deien Barcelona, València, Madrid i Bilbao.

El 7 de desembre del 1939, naixia Josep Molina, el primer dels nadons. Les mares entraven quatre setmanes abans del part i tornaven al camp quatre setmanes després, si es podia allargar l’estada es feia. Les dones embarassades que tenien altres fills els tenien a la Maternitat amb elles.

Les mateixes mares, segons el seu estat físic, s’encarregaven de les feines domèstiques de la casa. Tenien una llevadora i un metge eventual per a casos d’urgència.

Mercè Domènech, una de les mares d’Elna recordaba “hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava dia i nit de gana. Quan es rendia de tant de plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el cos. Les mantes que te-nien sovint estaven xo-pes de la pluja d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, l’enterrava a l’arena fins deixar-li només el caparró; la sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies, el nadó es va morir de fred i de gana.”

Després d’unes setmanes, al barracot d’infermeria del camp, vaig trobar l’Elisabeth Eidenbenz, o més ben dit, ella em va trobar a mi. Va proposar-me de parir en una maternitat que ella regentava, situada a Elna, allà mateix al Rosselló. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra de la platja d’Argelers”.

La Maternitat d’Elna, de la qual Elisabeth Eidenbenz en va ser al directora, va funcionar des del desembre del 1939 fins l’abril del 1944 (data en què fou clausurada pels alemanys). Hi van néixer 597 nens, la majoria fills de republicanes, però també infants jueus i d’altres procedències.

A partir del tancament, Eidenbenz va continuar treballant com a voluntària en les colònies infantils al nord de França. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946, es va establir a Viena com a responsable d’uns menjadors per a la mainada amb l’ajuda de l’Església evangèlica suïssa.El 1975 es va retirar a Rekawinkel (Àustria).

El novembre del 1980 fou condecorada per Israel per la seva ajuda als jueus en la II Guerra Mundial, i el març del 2002 França li atorgà la medalla dels Justos de Nacions.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Elisabeth Eidenbenz

  1. donesdeterrassa ha dit:

    Divendres dia 16 de març a la Sala d’actes de la Biblioteca del Districte 6 (Rbla. Francesc Macià, 193 – Terrassa) Inauguració de l’exposició “La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili 1939-1944” a les 6 de la tarda.
    Seguidament Conferència a càrrec de l’Assumpta Montellà, autora del llibre “La Maternitat d’Elna”.
    L’exposició es podrà visitar fins el 24 de març.

  2. Manel ha dit:

    Una gran mujer, sin lugar a dudas. Es una historia increíble y preciosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s